El català, una llengua a la recerca urgent d’«influencers»
Les xarxes socials mouen el món. De manera literal. En l’última dècada, l’explosió dels continguts creats en plataformes com YouTube, Instagram o la recent Twitch han generat un impacte planetari sense precedents i la creació d’una nova cultura d’internet, a més de generar centenars de milers de nous llocs de treball, ingressos milionaris… Els joves, adolescents i menors han modificat el seu consum audiovisual nodrint-se de nous llenguatges, formats i continguts que no troben a la televisió convencional. I el de les noves plataformes que consumeixen massivament i condicionen els seus hàbits i relacions és un àmbit on el català viu una situació absolutament crítica.
Si aquesta setmana el Govern notificava la situació crítica que viu la llengua a l’escola, l’escenari no és ni de bon tros millorable en el món de les xarxes i dels influencers que segueixen els joves. El panorama, però, és contradictori, ja que molts dels nombrosos influencers catalans són referents estatals (fins i tot mundials) en aquest sector, i s’han convertit en veritables icones. Però no fan servir el català. Regategen -moltes vegades per inèrcia i sense un plantejament polític al darrere- una visibilitat enorme per la llengua. El seu argument és, senzillament, ser més virals. Petits reductes i estructures audiovisuals com el Canal Malaia, Adolescents, CreadorsTV o Gamesports Lleida lluiten per situar el català en un espai estratègic.
Però, per què no hi ha un recorregut, un impacte, una sortida rendible per als creadors en català i perquè opten pel castellà? Els influencers i creadors de contingut radiografien la complicada situació. «No hi ha contingut per als joves a les xarxes socials en català. És a dir, la demanda que es necessita pels parlants que hi ha no està ni de bon tros coberta», explica Joan Grivé (Sir.Joan), d’Adolescents.cat, un creador de contingut que utilitza la llengua de manera exclusiva.
Un dels streamers amb més seguidors de tot l’Estat, el manresà Jordi Carrillo (conegut com a Jordi Wild, amb més de 10 milions de seguidors en diverses xarxes), es va fer viral el mes passat gràcies a unes paraules sobre l’estat de salut del català a l’audiovisual. «Les pel·lícules les veiem en castellà, els youtubers els gaudim en castellà, els streamers, la literatura, les sèries, Netflix… L’entreteniment és tot en castellà. Deixeu-nos que almenys, a l’escola, aprenguem català», reblava Wild en un potent discurs contra els detractors de la immersió. Ell mateix, però, conviu amb la contradicció de fer tots els seus continguts en castellà.
Els referents en català no existeixen: com se soluciona, això?
Auronplay és l’streamer de Twitch amb més seguidors de tot l’Estat i de tot el panorama castellanoparlant. Fa poques setmanes va trencar el rècord absolut de subscriptors a la plataforma: més de 10 milions de seguidors a Twitch en dos anys. La dada demolidora, però, és que Auronplay és de Badalona. Un català és el creador amb més impacte de tot un sector i mai usa la llengua del país. Només per fer algun gir burleta. Aquest diari ha intentat contactar amb ell, però com la majoria de creadors fuig de la controvèrsia que considera política com de l’aigua bullent.
«És el peix que es mossega la cua: hi ha poc contingut en català i per això hi ha poca comunitat acostumada i disposada a consumir aquest contingut en català», explica l’Ofèlia Carbonell, membre del Canal Malaia, del podcast Gent de Merda i creadora de contingut de maquillatge. Al sector de la moda i el maquillatge també hi ha molts catalans, però ni rastre de la llengua, sola o combinada amb el castellà. Aida Domènech (Dulceida), Paula Gonu, Alba Paul o Laura Escanes són alguns dels exemples. Gonu no ha tingut cap inconvenient a fer entrevistes a mitjans catalans o parlar sobre temes relativament polèmics, però no a les seves xarxes.
La Noelia Karanezi, membre del Canal Malaia i guionista de La Competència de RAC1, insisteix en què «cal desprendre’s de la idea que el català no viralitza o que no és una llengua productiva en continguts per a internet». «Fa falta insistir que el català serveix per viure sense esperar-ne res a canvi», remarca. Karanezi, a més, ressalta una immensa contradicció en la qual viu el mercat català a les xarxes (i que afecta principalment als joves): es cau en l’autocensura encara que les noves generacions siguin conscients que el català s’està perdent a internet.
El preu de l’aversió a la frivolitat
«Ni el màrqueting ni tan sols l’etiquetatge han estat mai en català. A vegades fins i tot sembla que no tenim les paraules per parlar-ne (diem «colorete», per exemple)», explica l’Ofèlia, que ha fet diversos vídeos en català del tema. «Alhora crec que hi ha un tema de tarannà: en el món de la cultura catalana tenim una aversió terrible a tot allò que ens pugui semblar frívol», analitza. En aquesta línia es mou també Grivé: «No t’hi pots dedicar, no pots ser streamer en català. Els joves no ho veuen possible, no ho contemplen, perquè hi ha una manca claríssima de referents».
La Berta Aroca, una de les màximes referències del TikTok en català amb més de 150.000 seguidors a la xarxa i que li ha permès formar part d’espais com El Món a RAC1, forma part d’una generació que ha crescut sense aquests referents. «Ningú es plantejava fa deu anys el català com un idioma d’internet», explica per justificar tants influencers de Catalunya parlant en castellà a les xarxes. «L’error és pensar que perquè a Espanya no ens entenen el català, la nostra llengua no és prou vàlida per fer contingut d’èxit», assegura. «Sembla que hem de demanar perdó per parlar català a Catalunya. Es deixa de fer contingut per això, per què intentar-ho, no? Doncs no», sentencia la Berta.
El mercat existeix, cal explotar-lo en qualsevol àmbit i gènere
L’esperança per al català en l’àmbit influencer i de les xarxes socials és la immensa varietat de temàtiques. La moda, el maquillatge, els videojocs, l’humor o l’actualitat comencen a tenir referents gràcies a una certa militància. Un sector emergent és el dels videojocs. Mentre el Govern decideix incentivar una lliga d’e-sports completament desactualitzada, creadors catalans com Gaming.cat o GamesportsLleida lluiten per guanyar-se un espai en una indústria castellanitzada. És més, el millor mitjà i l’entitat audiovisual de creació de contingut de videojocs (també retransmissions i anàlisi) de tot l’Estat està creada per catalans: la LVP (Liga de Videojuegos Profesionales), pedrera d’streamers com Ibai Llanos o el valencià Ernesto Folch (Barbeq). És propietat de Mediapro i responsable de les majors retransmissions en castellà.
L’Artau Pasqual, fundador i editor d’Esmaixada.cat (canal de Twitch sobre bàsquet en català, també mitjà digital) remarca que «si és molt difícil arribar a molta gent en català, encara ho és més en una àrea específica». Tot i la cultura de programes com NBA Total de Jordi Robirosa a TV3, els creadors de contingut que lidera l’Artau fa mesos que treballen per fer-se amb un espai notori del bàsquet Eurolliga, ACB i NBA en llengua catalana. «Hi ha un marge de creixement, sí, però és que no tenim recursos, diners, capacitat… Ens hem de posicionar, a més de ser vistos i escoltats», explica, ressaltant les dificultats.
«La intenció no hauria de ser que els projectes en sí tinguin sortida, sinó impulsar la creació de contingut en català tant si formes part d’un projecte o no», insisteix Karanezi. «No cal obtenir una productivitat i/o monetització inmediata per a crear el contingut que vulguis en la teva pròpia llengua. En altres països la gent crea en el seu idioma de manera natural, sense intencions o projectes al darrere», destaca la guionista i creadora de Malaia.
Norman López (que opera a Twitch) és un altre creador de contingut en català relacionat amb e-sports. «Existeix un espai d’esports en català i estem fent passes de gegant per ocupar-lo», explica amb esperança. Recorda que moltes empreses audiovisuals potents són catalanes però cal que apostin per la nostra llengua. «Ha quallat massa que en castellà et pot veure més gent. En català hi ha recorregut i hi pot haver audiència», insisteix.
Altres gèneres també es veuen nodrits del català, com l’humor -molt lligat a mitjans tradicionals, però que viu una segona vida gràcies a Internet amb programes i espais en directe com La Sotana, El Soterrani, La Riota o Gent de Merda- i les receptes de cuina. És el cas del Pau (@Percusarhipa a TikTok) que ensenya a fer plats tradicionals de Catalunya. «Has de ser conscient que el recorregut serà limitat si et vols posar un objectiu de seguidors per l’abast de públic», explica. Sobre el nou públic, exposa les dificultats que es troba: «Els joves s’han de sentir identificats pel contingut, però els comentaris que rebo es nota que estan molt alienats», diu.
El Xavier Rico (conegut com a @Apitxat a TikTok) reivindica la feina de la comunitat en català: «Cada vegada més gent fa vídeos de situacions quotidianes en català. Calen més creadors de contingut». «El problema és que partim en desavantatge i els nostres continguts han de ser molt i molt bons perquè funcionin», explica aquest jove valencià, molt aplaudit pel seu contingut i to reivindicatiu amb la llengua. I remarca: «TikTok ja ha superat les xarxes anteriors. És una oportunitat i és més fàcil destacar-hi a diferència de YouTube».
La Berta es mostra molt més positiva i remarca el nínxol de mercat que suposa fer contingut en català. «M’ha obert moltes més portes que fer-lo en castellà. És limitat quant a públic, però té molt més recorregut», explica a aquest diari. És una de les responsables en fer créixer la xarxa de TikTok en català i una de les referents internes amb el hashtag #estiktokat encara que considera que «no és suficient». És una de les integrants d’aquesta nova generació de joves que, sense referents en català i per inèrcia, acaben creant contingut en la llengua pròpia. «Ho fèiem en castellà, però jo em comunico i penso en català».
La catalanofòbia a internet xoca amb la defensa de la llengua
Encara que les xarxes es mouen per algoritmes -ajuden a crear entorns favorables als gustos de l’usuari-, els creadors catalans es troben infinitat de respostes de rebuig a la llengua. Molts dels implicats consultats per aquest diari han explicat situacions d’assenyalament o crítica per fer servir el català o els han aconsellat que es passin al castellà. Tot i això, apunten que l’esperança no està perduda i que també hi ha missatges positius de la resta de l’Estat i de Llatinoamèrica.
El Raul (@RaulRoco a TikTok) fa vídeos d’humor i interpreta el personatge d’una professora de català. «M’arriben molts missatges per fer contingut en castellà per arribar a més audiència. Jo faig el que vull. També molts comentaris que ho hauria de fer tot en català. Són extremistes», sentencia. Ell defuig la polèmica lingüística i considera que no s’haurien de comparar els dos mercats per les desproporcions de dimensió. En Pau sí que explica els atacs que pateix: «Rebo moltíssima catalanofòbia i passa molt a TikTok».
Molts usuaris joves no identifiquen el català amb la seva pròpia quotidianitat, amb l’entreteniment, amb el seu dia a dia. «Identifiquen el català l’escola, però no d’ús al carrer ni en el seu lleure», assenyala en Pau. Altres, però, intenten donar-li la volta. «Un altre fenomen que em fa gràcia és veure com castellanoparlants s’apropien de frases en català per la seva ‘estètica’. Com si fossin un mem. Ara diuen «no puc», o «prou» i els fa molta gràcia. Per mi això és bo, tenint en compte que fa 15 anys érem nosaltres que adoptàvem frases en castellà cada cop que volíem fer gràcia. De mica en mica…».
«Un dels meus objectius és que els adolescents, quan tornin de l’institut, puguin obrir les xarxes i trobar vídeos en valencià», explica l’Apitxat. «La llengua ha d’estar també a casa, no només a l’escola». A més, remarca que l’eterna qüestió del concepte «aniria millor si es fes en castellà» és una perpètua pèrdua de temps: «Què significa? Més seguidors? Potser no m’aniria millor. Fer-ho en valencià m’està donant una sèrie d’oportunitats que no hauria pogut viure».
La implicació institucional i de les empreses
Hi ha consciència dels límits, però també que queda camp per córrer. En aquesta línia, però, s’assenyala l’administració per falta de recursos, en un cas similar al de l’audiovisual. Grivé assenyala diversos problemes, entre ells la manca d’una indústria del gaming, de productes mainstream i populars en llengua pròpia. «Es impossible arribar a tenir la repercussió que tenen els creadors en castellà o en anglès», explica. «Per això ens cal subvenció, que no només ha de ser pública, sinó també pot arribar de marques i empreses privades».
Un escenari que també augura Ofèlia Carbonell: «Per fer-ho créixer a escala de masses caldrà fer un esforç per ajudar d’alguna manera als creadors. Això potser passa per ajudes, però sobretot per un canvi de xip de les empreses a escala mundial el contingut dels influencers viu gràcies als espònsors». I és que com bé recorda ella, la primera fornada d’influencers anglosaxons de la dècada anterior era gent de classe mitjana-alta que podia passar el temps que fes falta publicant contingut sense patrocinador.
És en aquesta línia que també es mou l’Artau: «No hi ha cap ajuda estructurada per fer rendible que els creadors catalans, a la llarga, no s’acabin cremant perquè no hi ha sortida». Molts creadors corroboren que un element clau és la manca de cultura d’internet per part del públic en llengua catalana, situació que és molt difícil de capgirar si no existeixen productes en la parla del país. Si no hi ha ni pel·lícules, ni sèries, ni vídeos, ni posts d’Instagram ni streamings en català, les xarxes seguiran buidant-se del català. Un dels de més èxit, que en aquest cas prefereix mantenir l’anonimat, avisa: «Al final ho haurem de fer per militància i això és molt greu».
TEXTO PROPIEDAD de: https://www.naciodigital.cat/noticia/226610/catala-llengua-recerca-urgent-influencers