El CEO de la sabadellenca que atrau Silicon Valley: “Haddock pot aportar un valor únic a Europa”
Haddock és una eina digital que utilitzen alguns restauradors per controlar la salut financera del seu negoci. Els seus fundadors, Arnau Navarro, Pol Rosell i Carlos Marchal, van ser distingits com un dels equips més creatius per la revista Forbes el passat setembre i, ara, han estat seleccionats per participar en un dels programes que impulsa Silicon Valley, Y Combinator. A l’operació hi han participat companyies com Zoom2boost (formada per Caixabank, Global Payments i Ingenico) o LevelsUp (una comunitat d’emprenedors), entre altres, però del milió d’euros que han aconseguit en aquesta darrera ronda d’inversió, la meitat provenien del programa Y Combinator.
Arnau Navarro és el director general (CEO) de Haddock. Encara no fa un any que ell i els seus dos companys van posar en marxa un software que gestiona els costos d’una empresa a través de la intel·ligència artificial i ja han rebut més d’un reconeixement d’alt nivell. L’entrevistem a la seva oficina, en un coworking del centre, on explica quins són els valors i la missió de la seva empresa. .
La idea de Haddock neix en els primers mesos de la pandèmia i en menys d’un any van ser capaços de llençar el seu producte al mercat. Com el van engendrar tan ràpid, tenint en compte el context pandèmic, i amb aquesta eficàcia, en vista dels resultats obtinguts?
La idea surt en ple confinament i vam decidir centrar-la en el sector de la restauració perquè en Pol havia sigut director d’un restaurant a Barcelona; per tant, havia tractat amb tots aquests problemes del dia a dia i entenia molt bé perquè havíem de canviar alguns processos o sabia com els podíem millorar amb la tecnologia.
Vam voler millorar un sector que ho estava passant malament, però, a partir d’aquí, vam anar treballant i, sobretot, escoltant als restauradors. Vam parlar amb més de 200 restaurants d’arreu d’Espanya per entendre quins problemes tenien i com els podíem ajudar. Tot això va ser entre el març i l’agost; durant aquest temps vam fer l’estudi de mercat. L’agost del 2020, va ser quan vam tenir la idea clara de projecte que volíem impulsar i Haddock va començar a operar el març del 2021.
Com funciona?
Haddock és un software que està al núvol, és una eina digital que ajuda als restaurants a tenir un millor control dels costos. Els ajudem a estalviar temps i a tenir aquesta visió financera que fins ara no tenien.
Com funciona és molt fàcil d’entendre. Els restaurants, quan arriba el seu proveïdor amb les factures i albarans, acostumen a posar-ho en carpetes o a passar-ho en excels. Nosaltres el que fem és que amb el propi mòbil o ordinador puguis fer una foto de la factura o de l’albarà, extraiem tota la informació de manera automàtica (productes, preus, quantitats) i, d’aquesta manera, el restaurador pot veure la variació del preu d’un producte (al gener, per exemple, han apujat els preus de totes les matèries primeres) i com, en conseqüència, es redueix el seu marge de benefici; per tant, o també apugen els preus o no guanyaran l’esperat.
També ens integrem amb el seu software de vendes, amb el seu point of sales, perquè tinguin una visió global d’aquest compte d’explotació a temps real. És a dir, avui poden saber exactament si estan guanyant o perdent diners i prendre decisions per millorar aquests números.
Segons aquest estudi de mercat que han fet, quins són els principals problemes que van detectar?
Primer, que els restauradors no tenien un càlcul d’aquest control. Per exemple, els preguntaves quants diners s’havien gastat fins a 21 de gener i no ho sabien. Normalment, la majoria sap quant factura perquè els ho diu el seu software de vendes, però perquè et vagi bé el negoci has de comparar el que guanyes amb el que et gastes. Vam veure que no hi havia cap eina que t’ho permetés fer d’una forma automàtica. Per això vam veure que amb una tecnologia única a Europa, que és la que utilitzem nosaltres, es pot extreure aquesta informació.
Un dels altres problemes més freqüents que vam detectar va ser la misinformation (manca d’informació, en anglès) que hi ha entre els proveïdors i els restauradors. Aquest era un problema gran, gran en el sentit que hi havia molta falta d’informació i tampoc hi havia un canal que els unifiqués a tots (WhattsApp, telèfon, mail, fax inclús). Tot i això, sí que és cert que vam veure que altres empreses, com K2, ja ho estaven fent i amb rondes d’inversió molt grans, però, sobretot, vam veure que era complicat canviar la manera amb què els restauradors operaven. Per això ens vam centrar en el control de costos.
El projecte el van començar vostè i Pol Rosell, tot i que de seguida s’hi va afegir el tercer soci fundador, Carlos Marchal. Actualment quants treballadors són i com s’organitzen?
Sí, el Pol i jo vam començar una mica abans. Jo l’estava ajudant en la part de consultoria que tenia al seu restaurant i, quan va tancar, al març del 2020 per tot el tema del Covid, vam començar a estudiar tota aquesta part. Aleshores vam contactar amb el Carlos, que era un amic del Pol, i entre els tres ens vam posar a fer tot aquest estudi i a testejar el mercat.
Ara som 20 persones i n’estem contractant més; sobretot gent de producte i de vendes. Ens dividim en tres departaments: producte (que serien els desenvolupadors) venda i màrqueting. La gran part de l’equip és de vendes i les noves incorporacions estaran enfocades sobretot a la tecnologia del producte.
Amb quins problemes o reptes s’han trobat durant aquest any d’activitat?
El repte o problema que ens estem trobant és que és un projecte molt innovador, però no saben que existeix. Els restauradors diuen que tenen massa factures i albarans i que no saben com gestionar-ho, però no saben que existeix una solució a això.
El nostre repte és fer educació: donar a conèixer que existeix una manera tecnològica per passar tota aquesta informació que piquen a un Excel o que encara escriuen a una llibreta a una foto. Volem donar a entendre que tenim una solució a un problema real.
Haver participat en una de les acceleradores d’startups referents a nivell mundial, Silicon Valley, els ha permès tancar una ronda d’un milió d’euros. S’esperava arribar tan amunt?
Nosaltres anàvem a fer una ronda més petita, de 600.000 euros, que era el que ens permetia continuar creixent a un ritme interessant a nivell d’Espanya. Però llavors va ser quan vam ser seleccionats per a la Y Combinator, que és la millor acceleradora del món, de Silicon Valley, que treballa amb empreses molt grans, però que van començar com nosaltres (Dropbox, Twitch, Airbnb). Elles el que fan és ajudar-te a no cometre els errors que ja van cometre.
El CEO d’Aribnb, o el de Twitch també, ens va fer una xerrada on ens explicava on podíem cagar-la o bé ens destacaven la importància d’escoltar bé als clients. Nosaltres, però, això ja ho fem molt: cada setmana truquem entre dues i quatre vegades als nostres clients.
Llavors, això, estàvem amb la ronda mig tancada, quan vam ser acceptats a Y Combinator i ens va invertir mig milió de dòlars (abans eren 125.000, però els hi ha anat molt bé i per això ara és més). És una gran oportunitat; l’any passat, per exemple, deu de les seves empreses participants, és a dir, on Y Combinator va invertir, van sortir a borsa.
De fet, Haddock és una de les nou companyies espanyoles que formen part de l’acceleradora nord-americana. Quins requisits ha de reunir una startup (empresa emergent) per entrar a aquest programa de Silicon Valley?
Aquesta és la pregunta que tothom vol saber, però ningú sap; ni tan sols nosaltres mateixos. Però, veient altres empreses que també han estat seleccionades, jo crec que són diferents factors.
Crec que valoren molt l’equip i, nosaltres, som tres persones que es complementen molt bé: hi ha una persona que és tècnica (el Carlos), una altra que entén molt del sector i ha creat empreses (el Pol) i jo, que també he creat empreses i he estat en el món de les startups. Jo crec que aquest és un avantatge bastant gran. I, després, cal que sigui un producte que tingui sentit. És a dir, que sigui un producte que solucioni un problema real. Aquest seria un altre dels Top3. Un altre potser seria comunicar-ho bé.
Sembla una ximpleria, però l’application (la sol·licitud, en anglès), tot i tenir una part escrita, ha de tenir un vídeo d’un minut amb els founders (creadors). En un minut has d’explicar què és, on esteu i cap a on aneu. I, després, si passes de l’application a la interview (entrevista), que de 20.000 empreses que apliquen, només hi arriben unes 2.000, tens deu minuts per respondre un seguit de preguntes. La primera que et fan és ‘What are you building?’: què estàs construint. Llavors, si aquesta pregunta, que l’has de tenir escrita al costat, per dir paraula per paraula el que és, no s’entén, estàs fora.
I quines són les condicions d’aquest programa? Y Combinator ha seleccionat la seva empresa i inverteix en el seu projecte, però, a canvi de què?
El programa ha començat fa dues setmanes i dura tres mesos. Les condicions són que ells et fan la inversió a canvi d’un 7 per cent de la teva empresa. Això és una condició fixa. Normalment, eren 125.000 dòlars, però ja et dic que aquest any han invertit 375.000 dòlars més amb unes condicions bastant bones per l’emprenedor per motius més tècnics.
Al final les condicions són aquestes, pel que fa als diners. Després tu has de fer una espècie de curs d’acceleració de tres mesos, que és brutal. Ja et dic, en dues setmanes hem parlat amb el CEO d’Airbnb, amb el de Twitch, el de Prex (una empresa que en cinc anys va passar d’estar a zero a ser una bilion dollar company). Aquí t’inspires de veritat.
El que m’agradaria destacar de la identitat americana o d’aquests founders és que tenen un eslògan clar: make something people want (en anglès, fes una cosa que la gent vulgui). Fes un producte que la gent demani i que solucioni un problema real; la resta, ve sol.
Aquí a Espanya és molt diferent. “No, no, ¿pero cuánto facturas?” et pregunten sempre. La proposta de valor és que el producte funcioni.
Ja que ho ha comentat, aprofito l’avinentesa per preguntar-li-ho: quan factura Haddock?
És una dada que preferim no dir. Com et deia, ara mateix això no aporta valor. Portem deu-onze mesos al mercat i encara és aviat. Estem creixent a un ritme molt bo i ara al febrer obrirem mercat a Portugal. Vam estar a una acceleradora portuguesa, entre l’octubre i el novembre, vam estudiar una mica el mercat i en vam tenir molt bon feedback; realment és un mercat molt semblant a l’espanyol. De fet, tenim alguns clients portuguesos que ens utilitzen sense que la plataforma estigui en portuguès. No sé com ens han conegut, però ja ens estan fent servir.
Quants usuaris tenen actualment i a quants mercats està obert Haddock?
Estem a gairebé 250 restaurants únics i estem a Espanya només. A partir del febrer, també serem a Portugal.
A banda del portuguès, afegiran algun idioma més?
Ara està només en espanyol i al febrer també estarà en portuguès i en anglès.
Quin creu que és l’aspecte que en sortirà més reforçat?
El donar-li importància. Al final, Haddock és una empresa que, com qualsevol startup, si no té inversió, no té suficient facturació per pagar 20 sous, una oficina i totes les despeses que comporta tenir una empresa. És com que has d’estar pendent de les mètriques que et demanen els inversors.
Els inversors et demanen unes mètriques que, a llarg termini, et perjudiquen. A curt termini dius ‘mira que ràpid creixo, mira quant facturo i mira que guay’, però descuides coses importants: els clients, el teu desenvolupament… mil històries.
Els de Y Combinator et diuen que t’oblidis dels inversors i d’aquestes mètriques que, a llarg termini, no t’aporten tant. Ells t’animen a crear una empresa bona a llarg termini. Per tant, jo crec que ens reforçarà molt aquest canvi de mentalitat; que ja el tenim, eh, però que potenciarem encara més. Tot això, i totes aquestes rondes, no ho veus a Espanya. Amb tots els respectes del món, la lliga espanyola no arriba a aquest nivell.
Tots aquests valors també es reflecteixen a l’hora de seleccionar els inversors que volen que sostinguin Haddock?
Som partidaris d’inversors intel·ligents i que ens aportin valor. En la primera ronda, per exemple, van entrar inversors del sector (és a dir, gent que tenia restaurants o cadenes i, per tant, entenien el problema) i vam defugir de les mètriques. De fet, a molts dels que van invertir, no els hi vam vendre Haddock perquè invertissin, sinó que els hi vam vendre Haddock per demanar feedback i perquè confiessin en el nostre equip, en la nostra proposta de valor i en la visió que teníem.
Els inversors són gent que ens aporta molt en el dia a dia: ens truquen, ens aconsellen, ens aporten molt valor. En aquesta ronda també hem intentat triar els inversors que creiem que ens podien aportar més valor. Lògicament, un d’ells és Y Combinator, que és un referent a Estats Units i t’obre les portes a tot el món. De fet, mira, ahir mateix ho vam anunciar [aquest dijous] a Linkedin i cinc o sis venture capital (capitals de risc, l’activitat financera que aporta capitals a mitjà i llarg termini a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finançament) ja es van interessar en nosaltres. Té molta exposició.
Un inversor, al cap i a la fi, és un soci. Et posa diners, però és un soci. És com una parella o un familiar: el tens allà cada dia i, primer, si no són intel·ligents, i segon, si no t’aporten valor, no hi ha feeling. Amb els inversors que hem parlat hi ha hagut feeling, confiança, i també comparteixen aquesta visió.
Quants inversors tenen ara en total?
Ostres… doncs a la primera ronda en van entrar cinc o sis de petits i després sis més. Una dotzena.
Quins plans tenen a curt termini?
Els plans a curt termini s’acaben en 66 dies, quan s’acaba aquest curs. Estem super centrats en Y Combinator i en fer créixer Haddock, en aportar un valor únic a Europa i ja està. Al març o abril ja es veurà cap a on continuem.
TEXTO PROPIEDAD de: https://clubinfluencers.com/banco-sabadell-bbva-fusion-caixabank-torres-oliu/